Què entenem per llenguatge i quines diferències trobem entre l'oral i l'escrit

Per a finalitzar les entrades de COED afegiré una última explicació, que no per això significa que sigui més o menys important que les altres, simplement és la última. 

En aquesta entrada us parlaré sobre el llenguatge i explicarem les diferències entre l'oral i l'escrit.

Què entenem per llenguatge?

És un mitjà o instrument de comunicació, de fet és el més extens de tots els que tenim. A més, és el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans, ja que fa possible el discurs abstracte i la parla desplaçada. Motiu pel qual amb el llenguatge ordenem tant les experiències que obtenim del entorn com les que s'originen en nosaltres mateixos. 

Cal a dir que el llenguatge juga el principal paper en la construcció del pensament i, a més és el suport de la memòria. Finalment dir que gràcies al llenguatge podem expressar-nos lliurement i amb un mateix, d'aquesta manera és la causa del diàleg que mantenim en nosaltres mateixos.

Quines diferències trobem entre l'oral i l'escrit?

Qualsevol persona que vulgui dominar el codi escrit de la seva llengua, ha d'aprendre quines són aquelles regles que regeixen l'escrit i que no s'utilitzen en l'oral. Per esbrinar quines són aquestes regles de les quals hem parlat, podem comparar els dos modes: les regles de l'oral i les de l'escrit. D'aquesta manera trobem:

DIFERÈNCIES CONTEXTUALS:

CANAL ORAL	CANAL ESCRIT
Canal auditiu, és a dir, el receptor comprèn el text amb l’oïda.	Canal visual, és a dir, el receptor llegeix amb els ulls el text. Considerem que aquest tñe una capacitat de transmissió superior.
El receptor percep successivament els diversos signes del text.	El receptor els percep simultàniament, això implica diferències en les estratègies de comprensió dels dos canals.
Comunicació espontània, on l’emissor pot rectificar el que ha dit però no ho esborrarà. D’aquesta manera el receptor està obligat a percebre el missatge al moment.	Comunicació elaborada, on l’emissor pot corregir i refer el text, sense deixar rastre.
Comunicació inmediata en el temps i en l’espai, és més ràpid i ágil.	Comunicació diferida en el temps i l’espai.
Comunicació efímera, els sons només són perceptibles el temps que duren en l’aire.	Comunicación duradora, les lletres es graven en un suport estable i perduren
Utilitza molt els codis no-verbals	Utilitza poc els codis no-verbals
Hi ha interacció durant l’emissor del text i pot modificar el seu discurs segons aquesta, d’aquesta manera podem dir que és negociable.	No hi ha interacció durant la composició, l’escriptor no pot conèixer la reacció real del lector.
El context extralingüístic té un paper molt important.	El context és poc important, l’autor crea el context a mesura que escriu el text.

DIFERÈNCIES TEXTUALS

CANAL ORAL	CANAL ESCRIT
ADEQUACIÓ	ADEQUACIÓ
Tendència a marcar la procedencia dialectal de l’emissor.	Tendencia a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor
Associat a temes generals, grau de formalitat baix i propòsits subjectius.	Associat a temes específics, grau de formalitat alt i propòsits objectius.
COHERÈNCIA	COHERÈNCIA
Selecció menys rigorosa de la información.	Selecció molt precisa de la información.
Més redundant.	Menys redundant.
Estructura del text oberta: hi ha interacció i l’autor pot fer modificacions durant l’emissió.	Estructura trencada: respon a un esquema planificat prèviament per l’autor.
Estructures més estereotipades.	Estructures estereotipades.
COHESIÓ	COHESIÓ
Menys gramatical: utilitza pauses i entonacions.	Més gramatical: signes de puntuació, sinònims, enllaços.
Utilitza molt els elements paralingüístics com ara els canvis de ritme i velocitat, variació de tons…	Utilitza poc els elements paralingüístics: tipografíes diverses i altres codis gràfics.
Utilitza força codis no-verbals: moviments oculars i corporals, etc.	Utilitza pocs codis no-verbals: distribució espaial del text, etc.
Freqüència alta de referències exofòriques: tu, jo, aquí, ara…	Freqüència alta de referències endofòriques: ell, aquell, meu, alguns..
GRAMÀTICA: FONOLOGIA I GRAFIA	GRAMÀTICA: FONOLOGIA I GRAFIA
Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids	Gairebé no incorpora aquestes formes
GRAMÀTICA: MORFOLOGIA	GRAMÀTICA: MORFOLOGIA
Prefereix solucions poc formals: que, vaig anar, n’hi…	També usa solucions formals: el qual, anà, li’n…
GRAMÀTICA: SINTAXI	GRAMÀTICA: SINTAXI
Tendència a usar estructures sintàctiques simples.	Ús freqüent d’estructures més complexes i desenvolupades.
Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades.	Absència gairebé absoluta d’aquest tipus d’estructures
L’ordre dels elements de l’oració és força variable.	Ordre més estable.
El·lipsis freqüents.	El·lipsis  menys freqüents.
GRAMÀTICA: LÈXIC	GRAMÀTICA: LÈXIC
Prefereix lèxic no marcat formalment: de pressa, coses, etc.	Tendencia a usar lèxic marcat formalment: ràpidament, elements.
Freqüència baixa de mots amb significats específics.	Freqüència molt alta.
Accepta la repetició lèxica.	Tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims.
Ús de proformes i hiperònims en funció de mots jòquer: cosa, dallò…	Tendencia a usar els mots equivalents i precisos.
Ús de tics lingüístics o mots paràsit: tú! Sí? Xaval!...	Absència d’aquests elements.
Ús de mots crossa: vull dir, llavors, aleshores, doncs, etc.	Tendencia a eliminar-los.
Ús freqüent d’onomatopeies, frases fetes, refranys, etc.	Ús molt escàs.

Aquesta relació ha estat concebuda de formes molt diferents al llarg de la història, com podem veure per als medievals l'escrit era molt més important que l'oral. En canvi, per a la lingüística estructuralista i per a la generativa del segle XX l'oral és l'objecte únic dels seus estudis, mentre que l'escrit és un simple mitjà per transcriure la parla.

Com a ampliació d'aquesta entrada, us adjunto un parell d'articles escrits per un professor d'universitat de l'àmbit de la lingüística, Xavier Rull. Per a tots els interessats i curiosos de saber què diu aquest bon home feu clic AQUÍ!

MOLTES GRÀCIES A TOTS I A TOTES!