Doncs aquí finalitza la meva trajectòria per
aquest bloc, abans realitzaré una petita avaluació sobre les dues matèries les
quals anava dirigida aquest bloc.
De GITIC puc dir que he après moltes eines
noves que, estic segura que utilitzaré des d'avui en endavant, ja que com a
futur mestre que aspiro a ser, hauré de posar en pràctica tots els coneixements
que vaig adquirint al llarg de la carrera. El fet de deixar enrere el famós
power point que m'acompanyava des de primària, i que encara seguia descobrint
coses noves. A utilitzar el prezi, una eina per a realitzar presentacions d'una
manera més formal i fins i tot més divertida, tot i que encara m'hi segueixo
barallant cada cop que he de començar un nou treball!
De COED, realment no sé per on començar, ja
que al principi de curs no m'imaginava l'assignatura d'aquesta manera. Jo crec
que mai oblidaré la recitació davant de tota la classe, recordo que quan la
vaig finalitzar no sabia com l'havia fet, ja que el meu objectiu era acabar-la
contra abans millor.
El fet d'haver de plasmar tots el
coneixements que he anat adquirint al llarg del semestre, al principi hem
resultava una mica complicat, però després ha estat del tot enriquidor.
D'aquesta manera m'acomiado de tots vosaltres
lectors i lectores i us animo a crear un bloc!
Us deixo amb una cançó de Nadal interpretada
per cantants catalans, espero que sigui del vostre gust...
Per a finalitzar les entrades de COED afegiré
una última explicació, que no per això significa que sigui més o menys
important que les altres, simplement és la última.
En aquesta entrada us parlaré sobre el
llenguatge i explicarem les diferències entre l'oral i l'escrit.
Què entenem per llenguatge?
És un mitjà o instrument de comunicació, de
fet és el més extens de tots els que tenim. A més, és el factor bàsic que ens
constitueix com a éssers humans, ja que fa possible el discurs abstracte i la
parla desplaçada. Motiu pel qual amb el llenguatge ordenem tant les experiències
que obtenim del entorn com les que s'originen en nosaltres mateixos.
Cal a dir que el llenguatge juga el principal
paper en la construcció del pensament i, a més és el suport de la memòria.
Finalment dir que gràcies al llenguatge podem expressar-nos lliurement i amb un
mateix, d'aquesta manera és la causa del diàleg que mantenim en nosaltres
mateixos.
Quines diferències trobem entre l'oral i
l'escrit?
Qualsevol persona que vulgui dominar el codi
escrit de la seva llengua, ha d'aprendre quines són aquelles regles que
regeixen l'escrit i que no s'utilitzen en l'oral. Per esbrinar quines són
aquestes regles de les quals hem parlat, podem comparar els dos modes: les
regles de l'oral i les de l'escrit. D'aquesta manera trobem:
DIFERÈNCIES CONTEXTUALS:
CANAL ORAL
CANAL ESCRIT
Canal auditiu, és a dir, el receptor comprèn el
text amb l’oïda.
Canal
visual, és a dir, el receptor llegeix amb els ulls el text. Considerem que
aquest tñe una capacitat de transmissió superior.
El receptor percep successivament els diversos
signes del text.
El receptor els
percep simultàniament, això implica diferències en les estratègies de
comprensió dels dos canals.
Comunicació espontània, on l’emissor pot
rectificar el que ha dit però no ho esborrarà. D’aquesta manera el receptor
està obligat a percebre el missatge al moment.
Comunicació
elaborada, on l’emissor pot corregir i refer el text, sense deixar rastre.
Comunicació inmediata en el temps i en l’espai, és
més ràpid i ágil.
Comunicació
diferida en el temps i l’espai.
Comunicació efímera, els sons només són
perceptibles el temps que duren en l’aire.
Comunicación
duradora, les lletres es graven en un suport estable i perduren
Utilitza molt els codis no-verbals
Utilitza poc
els codis no-verbals
Hi ha interacció durant l’emissor del text i pot
modificar el seu discurs segons aquesta, d’aquesta manera podem dir que és
negociable.
No
hi ha interacció durant la composició, l’escriptor no pot conèixer la reacció
real del lector.
El context extralingüístic té un paper molt
important.
El context és
poc important, l’autor crea el context a mesura que escriu el text.
DIFERÈNCIES TEXTUALS
CANAL ORAL
CANAL ESCRIT
ADEQUACIÓ
ADEQUACIÓ
Tendència a marcar la procedencia dialectal de l’emissor.
Tendencia a
neutralitzar les marques de procedència de l’emissor
Associat a temes generals, grau de formalitat baix
i propòsits subjectius.
Associat
a temes específics, grau de formalitat alt i propòsits objectius.
COHERÈNCIA
COHERÈNCIA
Selecció menys rigorosa de la información.
Selecció
molt precisa de la información.
Més redundant.
Menys redundant.
Estructura del text oberta: hi ha interacció i l’autor
pot fer modificacions durant l’emissió.
Estructura
trencada: respon a un esquema planificat prèviament per l’autor.
Estructures més estereotipades.
Estructures estereotipades.
COHESIÓ
COHESIÓ
Menys gramatical: utilitza pauses i entonacions.
Més gramatical: signes de
puntuació, sinònims, enllaços.
Utilitza molt els elements paralingüístics com ara els canvis de ritme
i velocitat, variació de tons…
Utilitza poc els
elements paralingüístics: tipografíes diverses i altres codis gràfics.
Utilitza força codis no-verbals: moviments oculars i corporals, etc.
Utilitza pocs codis
no-verbals: distribució espaial del text, etc.
Freqüència alta de referències exofòriques: tu, jo, aquí, ara…
Freqüència alta
de referències endofòriques: ell, aquell, meu, alguns..
GRAMÀTICA:
FONOLOGIA I GRAFIA
GRAMÀTICA: FONOLOGIA I GRAFIA
Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids
Gairebé no
incorpora aquestes formes
GRAMÀTICA:
MORFOLOGIA
GRAMÀTICA: MORFOLOGIA
Prefereix solucions poc formals: que, vaig anar, n’hi…
També usa
solucions formals: el qual, anà, li’n…
GRAMÀTICA:
SINTAXI
GRAMÀTICA: SINTAXI
Tendència a usar estructures sintàctiques simples.
Ús freqüent d’estructures
més complexes i desenvolupades.
Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades.
Absència gairebé absoluta d’aquest
tipus d’estructures
L’ordre dels elements de l’oració és força variable.
Ordre més
estable.
El·lipsis freqüents.
El·lipsis menys freqüents.
GRAMÀTICA:
LÈXIC
GRAMÀTICA: LÈXIC
Prefereix lèxic no marcat formalment: de pressa, coses, etc.
Tendencia a usar lèxic
marcat formalment: ràpidament, elements.
Freqüència baixa de mots amb significats específics.
Freqüència molt
alta.
Accepta la repetició lèxica.
Tendència estilística a eliminar
la repetició lèxica amb sinònims.
Ús de proformes i hiperònims en funció de mots jòquer: cosa, dallò…
Tendencia a usar
els mots equivalents i precisos.
Ús de tics lingüístics o mots paràsit: tú! Sí? Xaval!...
Absència d’aquests
elements.
Ús de mots crossa: vull dir, llavors, aleshores, doncs, etc.
Tendencia a eliminar-los.
Ús freqüent d’onomatopeies, frases fetes, refranys, etc.
Ús molt escàs.
Aquesta relació ha estat concebuda de formes
molt diferents al llarg de la història, com podem veure per als medievals
l'escrit era molt més important que l'oral. En canvi, per a la lingüística
estructuralista i per a la generativa del segle XX l'oral és l'objecte únic
dels seus estudis, mentre que l'escrit és un simple mitjà per transcriure la
parla.
Com a ampliació d'aquesta entrada, us adjunto
un parell d'articles escrits per un professor d'universitat de l'àmbit de la
lingüística, Xavier Rull. Per a tots els interessats i curiosos de saber què
diu aquest bon home feu clic AQUÍ!
Per a treballar la comunicació audiovisual a
classe de COED vam veure una conferència de Guillermo Orozco, un professor i
investigador del departament d'Estudis de Comunicació Social, de la Universitat
de Guadalajara (Mèxic).
Varem extreure les idees principals a través
de preguntes que li anaven formulant, d'aquesta manera us en faig una petita
pinzellada sobre els trets més rellevants.
Sovint creiem que estem captant tots el
missatges que ens vol transmetre la comunicació audiovisual, però no resulta
així. Per exemple d'una imatge, potser si que podem apreciar allò que té més
importància del que menys pel simple motiu que ho situen més a prop, però
potser no ens adonem que amb la llum, el context o la posició també ens volen
expressar quelcom. D'aquesta manera podem afirmar que per a nosaltres que fem
d'audiència no estem acostumats a interpretar el missatge complet, només ens
quedem amb allò rellevant, per tant diem que cada medi té el seu codi.
També ens fa referència sobre l'educació dels
mitjans, ens explica que hi ha diversos factors que hi intervenen, tot i
que els principals causant són la família i l'escola, ja que són les dues
institucions socials que envolten l'infant durant els seu desenvolupament,
també cal a dir que els mitjans hi tenen una petita part de culpa, però és
minoritària, tot i que no han d'oblidar que estan educant.
Es molt important saber què hi ha darrera de
cada anunci, d'aquesta manera sabrem que ens vol transmetre, què vol que
interpretem.
Per a treballar alguns dels aspectes que ens
anomena en la seva conferència, podem treballar-ho a través d'un Making of
d'alguna pel·lícula que sigui del gust dels alumnes, d'aquesta manera poden
analitzar quin n'és l'escenari i com passar veritablement l'acció.
Nosaltres vam analitzar un seguit de vídeos,
els quals havíem d'analitzar aspectes com ara el ritme de la música, és a dir,
en quin moment era lenta i en quin ràpida, les llums que hi apareixen i de
quina manera, entre molts altres efectes que utilitzen per donar més o menys èmfasi a un aspecte o objecte
determinat.
A continuació us adjunto un vídeo sobre un
anunci del Seat Altea XL i una petita reflexió sobre el que considero que ens
vol mostrar aquest anunci, us animo a que a través dels comentaris en deixeu la
vostre opinió!
Es tracta d'una història sobre un monstre que
s'alimenta d'amor i per fer que deixi de créixer han de deixar d'estimar-lo,
però no poden. D'aquesta manera quan es muden l'han de deixar a casa perquè no
hi cap al cotxe, finalment tornen a buscar-lo, ja que hi cap al cotxe nou que
s'han comprat.
Després de realitzar l'anàlisi que hauria
realitzat qualsevol persona, si ens parem a buscar els detalls observem com la
música va canviant, acaba amb un to fort i alegre, ja que la història acaba bé.
El que realment ens vol fer veure, és que els
nens també creixen i per això no podem deixar d'estimar-los, d'aquesta manera
interpretem que el cotxe està pensat per a les famílies en procés de creixement.
Com ja he dit anteriorment us convido a que hi
deixeu la vostre opinió!
El passat 17
d'octubre vam estar parlant a classe de COED sobre les quatre habilitats
lingüístiques: llegir, escriure, parlar i escoltar. Totes aquestes són
necessàries per a poder-nos comunicar correctament.
A continuació
les explicaré més detalladament:
-
LLEGIR: és el
procés mitjançant el qual es comprèn un text escrit.
LLEGIR=COMPRENDRE
Segons Isabel
Solé al 1982 trobem quatre implicacions que ens diuen que llegir = comprendre:
Primera
implicació: Llegir és un procés actiu, perquè qui llegeix ha de construir el
significat del text i això vol dir que el significat que té un escrit per
qui el llegeix no és una rèplica del significat que l'autor va voler
donar-li, sinó una construcció pròpia.
Segona
implicació: Llegir és aconseguir un objectiu, sempre llegim per algun motiu
o finalitat. Hem de tenir present que l'objectiu guia la lectura i aquest
pot ser molt variat, ja que no serà el mateix llegir per entreteniment que
per a examinar-te d'alguna cosa. D'aquesta manera, l'objectiu determinarà
el tipus de lectura, les estratègies de lectura i també el control que
exercim sobre la lectura.
Tercera
implicació: Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text,
qui llegeix en primer lloc ha de fer-se seu el text, relacionar-lo amb
allò que ja sap i, a més a més, en segon lloc a d'adaptar-se al text transformant
els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text.
Quarta
implicació: Llegir és un procés de predicció i inferència continu. La
inferència és l'habilitat de comprendre algun aspecte del text a partir
del significat de la resta, per tant, del context.
-
ESCRIURE: És el
procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. Hem de tenir
present els diferents tipus d'aspectes que hi trobem:
Aspecte
formal: Com
és la cal·ligrafia que és una habilitat motora, la relació entre el
so i la grafia i finalment, la disposició en l'espai.
Aspecte
lingüístic: Morfològics, és a dir la formació de les paraules. Lexicològics,
que són l'estudi de les paraules. Sintàctics, que és la funció, l'ordre
dels elements com ara el subjecte o una coma. I, finalment els semàntics.
Aspectes
discursius: Els quals hi trobem la tipologia textual o tipus de text que
depenent la funció del text té una estructura determinada com per exemple,
el text narratiu o el descriptiu. Un altre aspecte són les propietats del
text o característiques del text com ara: la coherència, adequació,
cohesió, correcció, estil, variació... Finalment cal tenir en compte el
procés de composició escrita, on hi trobem la planificació, redactar i
revisar.
-
PARLAR:Parlar és expressar el nostre pensament mitjançant el
llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la
situació comunicativa.
-
ESCOLTAR: És
comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de
significat i d'interpretació d'un missatge o discurs pronunciat oralment.
Algunes de les implicacions que volen dir que ser un bon oient:
Saber
escoltar demana un paper actiu i participatiu.
Demana un
respecte per l'emissor i per les seves idees.
Demana ser
un objectiu per intentar entendre que ens vol dir l'altre.
Un bon
oient també sap descobrir els objectius i propòsits de l'orador.
Sap
descobrir les idees principals del missatge.
Sap
reaccionar al missatge i parlar si cal quan acaba l'orador.
Podríem lligar l'habilitat lingüística de parlar amb el treball
d'identitat i territori que vaig realitzar amb la meva companya la Neus
Esquius, es tractava de l'elecció d'un tema lliure i relacionar-lo amb el títol
d'identit i territori. A més, també vam poder aplicar eines i consells del
llibre "Com parlar bé en public"de
Joana Rubio i Francesc Puigpelat i realzitar una presentació a través del prezi.
El nostre treball anava sobre una obra de teatre que van realitzar al poble de
Súria, l'obra s'anomenava Salats, aquesta és un espectacle teatral situat
a l’època medieval que relata la història de la sal a Súria. Escrit per un
guionista surienc, basat en uns fets reals investigats per un estudiós surienc
i, interpretat també per un elenc surienc, des de la primera vegada que va ser
representat, ara fa 7 anys, es repeteix cada any. Es tracta d’una peça curta de
teatre, música i dansa, que explica, dins dels actes de la fira medieval de
Súria, en un context medieval, a l’aire lliure, una part de la història a
través dels embolics amb la sal.”
A continuació us adjunto un enllaç cap
al bloc de la meva companya Neus Esquius, on vam editar un vídeo a través de la
seva compte de youtube i que el podreu veure.
Aquest vídeo era un suport per a l'exposició
del treball, on els actors ens diuen què significa per a ells la obra de
Salats.
